Aquest projecte es basa en l’adquisició, per part de víctimes de mines i de les seves famílies, d’unes poques ovelles amb les quals constituir una economia familiar contribuint així a desenvolupar la integració social dels afectats per les mines terrestres i altres restes de guerra que encara romanen enterrats en el Sàhara Occidental.

Una de les claus del seu èxit ha estat en que la finalitat de cadascuna de les cooperatives no és només oferir, a les famílies beneficiàries, la possibilitat de sortir de la situació de pobresa en la qual es troben, sinó que es pretén també la creació de noves cooperatives a partir de la cessió de les ovelles que, en els dos primers anys, va “retornant” cada família beneficiària. És a dir, una família destinatària rep, al principi, 5 ovelles prenyades o, preferiblement, amb cria. I ha de lliurar 4 ovelles al final del primer any, i 3 més, al final del segon.

A partir del tercer any, ja no s’exigeix a la família beneficiària lliurar més animals, però es pactarà mantenir un determinat nombre de caps en els anys tercer i quart amb la finalitat de fer productiva aquesta forma de microeconomia local i anar constituint noves cooperatives amb les ovelles retornades. D’aquesta manera, aquest tipus de cooperatives es converteixen en una proposta d’inversió convincent, viable i dins d’un model sostenible.

Aquest plantejament de negoci familiar amb bestiar oví ha donat molt bons resultats incrementant-se el nombre de cooperatives i també, per tant, el de famílies beneficiàries gràcies a nous finançaments d’entitats solidàries, ajuntaments o la UNMAS, el Servei d’Acció Anti-Mines de Nacions Unides.

Podeu trobar informació més detallada a: