El Govern del Marroc ocupa il·legalment el Sàhara Occidental, reprimeix als seus habitants i es beneficia de l’explotació dels seus recursos naturals. Però aquesta situació també lucra a nombroses empreses que col·laboren en aquest saqueig del territori sahrauí.
Com és possible que Mohamed VI es gasti cada dia 1 milió de dòlars en el manteniment de cadascun dels seus dotze palaus, mentre la meitat de la població marroquina sofreix d’analfabetisme?
Dons amb saqueig de recursos, violació de drets …. una senzilla equació que es complica quan hi afegim una variable més: gran part d’aquests recursos naturals, dels quals impunement es beneficia Mohamed VI, ni tan sols pertanyen al Marroc, sinó que pertanyen al Sàhara Occidental.
Sol ser habitual que l’explotació il·legal, incontrolada i abusiva de recursos naturals vingui acompanyada de desastres ecològics i d’abusos mediambientals. En aquest sentit, el Sàhara Occidental no és una excepció, entre altres exemple tenim:
- El CSPRON, una ONG sahrauí que treballa en la clandestinitat per la protecció dels seus recursos naturals denúncia la destrossa mediambiental de la llacuna de Dajla, al sud del Sàhara Occidental en la qual la pesca abusiva i incontrolada per part del Marroc està acabant amb l’ecosistema de Dajla.
- Els bancs de polp estan sent menyscabats: s’han creat pobles artificials del no-res, com Terneft, població artificial a uns 60 km al sud de Dajla, on s’han assentat milers de colons marroquins que estan acabant amb el polp de la zona.
- La construcció de milers de metres quadrats d’hivernacles a Dajla, on els colons de la potència ocupant conreen productes agrícoles que es reguen amb l’aigua de pous mil·lenaris subterranis, realitzant una explotació salvatge sense el més mínim control i sense estudis previs sobre la sostenibilitat dels pous, posant greument en perill la subsistència de l’ecosistema de Dajla.
- La venda il·legal de sorra sahrauí a empreses constructores canàries, que arrossega multitud de restes arqueològiques i que alguns sectors empresarials canaris justifiquen hipòcritament argumentant que cal portar la sorra de fora perquè la sorra canària està protegida mediambientalment.
- La tala indiscriminada de la talha, l’arbre característic del desert del Sàhara Occidental.
- El menyscabament del banc de pesca sahrauí
- L’exploració de potencials pous de petroli i gas natural, tant en les aigües com a l’interior del territori ocupat.
Però s’han d’afegir més variables a l’equació, les empreses i institucions internacionals, moltes d’elles espanyoles, que s’aprofiten de l’ocupació il·legal del Sàhara Occidental per a omplir-se les butxaques:
- La catalana FMC Foret importa per a la seva fàbrica de Huelva mig milió de tones de fosfats
- Jealsa, empresa gallega que comercialitza les conserves Rianxeira i Escuris i envasa per a marques blanques com a Hacendado, de Mercadona, té una fàbrica en El Aaiun que produeix anualment milions de llaunes
- Europacífico, empresa espanyola amb socis japonesos, xilens i neozelandesos, té un acord amb el Marroc de distribució de milers de tones de peix sahrauí, principalment polp.
Tenim, per tant, una difícil equació i aquesta només es pot resoldre eliminant totes les variables dependents, íntimament relacionades entre si: denunciem públicament a les empreses, als governs i als individus que donen suport sense escrúpols l’ocupació il·legal del Sàhara Occidental i que es beneficien de l’explotació de les seves riqueses, i obliguem-los a que cessin immediatament les seves activitats immorals.
I, una vegada eliminades les variables dependents, només ens quedarà una variable independent: el poble sahrauí i el seu dret inalienable a decidir sobre el seu futur i sobre els seus recursos naturals. Llavors, i només llavors, haurem resolt l’equació.